27 d'Agost (Buenos Aires)

A les 8:00h ens llevem tota la colla... el nostre amic Andrés torna cap a Sevilla!

La veritat és que costa despedir-se d'ell després de totes les aventures que hem viscut aquest últim més, a part de ser un tio un poc especial i que arriba al cor de les persones!

Aixxxx... aquí comencen les despedides... horrible !


Així que si mira això: Andrés, et dessitjo moltísima sort a la vida...

Un petonàs!

Tina.


P.D: No us extranyeu que escrigui en català per un Sevillano, perquè aquest tio amb un pél d'esforç l'entenia prou be ! ! !

Uruguay (4rta Part)

La nit anterior, vam trobar un lloc més net i amb una mica més d'amabilitat per sopar... però no va millorar la situació i les ganes de tornar cap a Buenos Aires a al nostre estimat Cambalache (hostel)... no va millorar perquè semblava que fòssim a la casa fantàsma...
Un hostel ple de gent, on la gent passàva sense saludar ni mirar-te... un pel extrany, però a la normalitat de Montevideo!

Finalment el nostre últim dia per terres Uruguayes va ser igual... passejant pel casc antic, per la costanera i per un mercat gegant ple de fruites, formatges i mosques voltant per allà.

No vam aguantar més la situació així que a la nit, vam agafar de nou el buquebus per tornar cap a casa nostra... 3 hores de viatge amb una mala mar impressionant.


Arribada a Buenos Aires...

Somriure i felicitat... arribada al hostel i trobada amb tota la colla... UOOOOOOOOO ! ! !
Realment hem format un grup mooolt maco.

Tina.

Uruguay (3ra Part)

Aventures al hostel i rodalies!

Després de passar una nit desastrossa al hostel (una habitació plena a vessar de gent, amb personatges ben extranys i amb una olor d'humitat que no hi ha qui l'aguanti), vam anar a donar una volta pels voltants.

Gent antipatica de cara... gent amb presses i egoistes de mena... personantes extranys transmetin una certa incomoditat...

I la ciutat?... lletja lletja...

Alguns diuen que és bonica, bohemia... jo no li vaig trobar l'encant per cap racó... brut, trist, lleig!

Al migdia, vam anar a dinar a un restaurant, que de que no sortim corrents... quin mal tracte, per deu!... i quin lloc més brut... però quin remei, no hi havia res mes obert!

A la tarda, vam anar a voltar pel centre... res d'especial... mercadillu d'aquests d'artesania... d'antiguitats i coses vàries... ah, i per suposat que no faltin els signes Nazis i els llibres de hitler ! ! !

Desesperació...


Tina.

Uruguay (2na Part)

Arribada a Montevideo...

Després de dos hores d'autocar (aquest si, incòmode i per sort de trajecte curt) vam arribar a la ciutat de Montevideo!

Com sempre hem fet amb l'Andrés, ens vam dirigir a l'oficina de turisme de la terminal de col.lectius per informar-nos sobre llocs per dormir (en primer lloc, ja que era de nit) i els centres d'interés de la ciutat, i quina sorpresa!... un personatge increïble se'ns va plantar davant...

Us explico... Un home vestit de pingüí ens va atendre amb tota la fredesa del món... intentant convence'ns de que un hotel era molt millor que un hostel (hotel 90 dollars la nit i el hostel 30) amb la única diferència que en un compartiem habitació i teniem internet gratis i l'altra no...

Després de discutir una bona estona amb aquest home, perquè ens donés l'informació dels hostels de la zona, va començar a despotricar contra Argentina i els seus habitants, acabant-nos dient que si havia de tenir uns germans com ells, preferia ser fill únic ! ! !

Va seguir dient-nos que a Uruguay no hi ha ni la meitat de pobresa que a Argentina (Petit dubte després de veure un nen a la porta de l'oficina de turisme demanant diners...) i que podiem sortir a qualsevol hora de la nit perquè no hi havia perill (esclar, després vam comprobar que tots els establiments i la meitat de balcons tenen reixes i policies amb metralletes... qualsevol s'aventura a robar)...

Bé, finalment el vam enviar a fer punyetes i vam dirigir-nos en búsqueda d'un lloc per dormir.
Això si que va ser una aventura... els llocs que ens havia marcar al mapa, no existien...
Per sorpresa, però, se'ns va presentar un hostel als nassos i vam entrar-hi!

Tina.

Uruguay (1ra Part)

Amics i amigues!

Ara feia temps que no escribia, la veritat és que em faltava temps i ganes per fer-ho ja que estic vivint els meus últims dies per aquestes terres i estic rodejada de gent tot el dia.

Avui, he trobat un moment per explicar les aventures que he viscut darrerament, com ara el meu viatge a Uruguay.

Tot va començar parlant amb el meu amic Andrés... ell coneixia una noia d'allà i vam decir anar-la a veure.

Una nit, ens vam acostar a la terminal de buquebus, per comprar els bitllets del vaixell i marxar uns dies a conèixer noves terres... i així va ser... dijous al matí marxàvem direcció a Colònia.

Una vegada a la terminal, vam haber de passar els controls corresponents (com a l'aeroport), sense cap problema vam passar les primeres barreres... cap pregunta sobre la "bomba" d'insulina que portàva ell per la diabètis... però a l'últim control... Xa Xaaan!... van descobrir-li la ronyonera que duia sota la roba i on duia els diners...

- Señor, cuanto lleva allí?

- Unos "..." Euros...

- Eso no lo puede pasar...

- Como que no lo puedo pasar?

I a mi no se m'acudeix res mes que dir:

- Bueno, si el problema es la cantidad, nos lo repartimos y listo!... todo bien!...

Bé, ja veieu tota la vigilància pixant-se de riure... i per suposat, deixant-nos passar!

Finalment, vam poder pujar al buquebus... Flipaaaaaaa... no ens imaginàvem aquesta comoditat en un transport d'aquest pais... Una vegada més, Sorpresos d'algunes coses inimaginables a sudamèrica... (Fotos)

[...]

Arribada a Colònia:... calor, alegria... un poblet impressionant... molt bonic... amb raconets explorables que et fan sentir coses increïbles (última foto)... Gent encantadora... Un bon dia!

Tina.

NENS DEL CARRER . . .

Hola a Tothom!

Avui tinc ganes de parlar de la realitat social dels nens del carrer.
Aquesta, pel que he pogut veure fins ara, és diferent segons la provincia.

Al nort, la pobresa és escandalosa, el centre del problema social dels nens del carrer està directament relacionat amb la pobresa, així, en aquestes provincies, trobes nens a les cantonades venent qualsevol cosa, demanant diners, i el pitjor de tota aquesta història, és que generalment darrera d’aquets nanos, hi ha personatges nefastos que els exploten.Al centre d’Argentina, zona de grans riqueses i on està concentrada la gran quantitat de població, i les ciutats son megapolis, com el cas de Buenos Aires, la problemàtica dels nens del carrer és diferent, te altres matisos, els nens viuen amb els mateixos problemes però se’ls hi afegeix la drogadicció i altres factors.


En general, la societat “te un comportament miserable” respecte els nens del carrer, no hi ha contenció familiar, ni gobernamental, fins al punt de preguntar a un nen si prefereix estar a un centre de rehabilitació de l’estat o al carrer i que et contesti que prefereix seguir vivint a l’intemperie.

La meva opinió es que és un problema estructural, la presencia de nens és un efecte ocasionat per diferents causes, entre elles la familia ausent, pares amb problemes laborals, de drogadicció, alcoholisme, etc... i una altra causa (segurament la principal) és l’absència total de l’estat per prevenir i evitar tota aquesta problemàtica familiar que es tradueix en la presencia de nens al carrer.
Una salutació!

Tina.

Cafayate (Resum 15-16-17-18)

El día següent, vam agafar les nostres coses i vam anar direcció Cafayate... un poblet molt i molt bonic, amb una gent molt i molt amable !...

De nou, un altre hostel... una mica diferent... però bonic igual... amb una acollida impressionant!

El dia va ser tranquil.let, ja que estàvem morts... passejar pels voltants i omplir-nos de cafés i coca coles...

A la nit, un nou assado amb la gent del hostel... i aquí si que vam divertir-nos de debó!

Grup de francesos borratxos a mes no poder... un parell de noies rosarines, l'Andrés, jo i tot el personal del hostel!

Jocs, acudits, i tonteries vàries... després boliche, ball i festa... molta festa... i finalment lluna plena.. montanyeta i històries del pais... boníssim!

El dia següent vam anar a fer una excursió pels voltants de Cafayate.
Walter era el nostre guia... i l'Andrés, les dos rosarines, la Matilde i jo ens vam aventurar a una sortida i caminada de 7 hores!

Ufff, impressionant... això ja no us ho puc explicar amb paraules, només amb fotos ...

I finalment i per no enrrotllar-me més... el dia següent ens vam separar de la Matilde i les dos rosarines que marxàven de nou cap a Salta...

Nosaltres dos, anàvem cap a Tucumán, on vam passar-hi el dia (quin poble mes lleig i aburrit, per Déu) i a la nit cap a Buenos Aires de nou (15 hores i per sort, un viatge més tranquil... tot i que morts de fred)... així que ahir vam arribar a la gran capital i aquí estem de nou... avui plou i torna a fer fred... pero alguna cosa farem, no?

Apa doncs, us deixo i us torno a escriure així que pugui... com a novetat només dir-vos (i ja us informaré) que dijous o divendres marxem cap a Uruguay ! ! !

Un petonàs i fins la pròxima!

Tina.

______________________

Fotos:

1. Grup del hostel Rusti-k, de Cafayate (Molt recomenable)

2. A que us recorda aquesta gran roca?... Croack!

3. Walter i Tina.