21 de junio (Paraná)

Hola de nou!
Aquests dies son de canvis i experiències i tenim ganes de compartir-ho amb vosaltres.
De moment anem amunt i avall tot el dia i no tenim horaris fixes.

Aquest matí, un grupet de nosaltres, ens hem acostat de nou al casal català (ahir vam anar-los a visitar) i ens hem trobat de nou, com us deia, per viure amb ells una mica de tradició catalana lluny de casa.

Hem participat amb la colla castellera de Paraná (Castellers de FOC de Paraná)...
Hem estat fent castells amb ells i fins hi tot alguns de nosaltres hi hem pujat!
Ha estat una experiència força bona...
De fet, això ens ha servit com a assaig per diumenge que ve, on farem una actuació amb ells per celebrar el Sant Joan (tot i que ho celebrarem per sant Pere)...

Per altra banda, hem tingut alguna moguda amb els llogaters del pis... per aquí és dificil explicar-ho, però el fet és que hi ha un trapitxeo darrera que no hi ha qui l'entengui, vaya liantes estan fets alguns d'ells... Però tot be.

Sobre els projectes... Demà el Quico i alguns de nosaltres, començarem a renovar (pintar, fer l'instal.lació elèctrica...etc) del menjador d'una de les escoles.. tot i que encara no hem entés perquè la directora no li fa massa gràcia que els ajudem amb aquest tema.

I finalment, dilluns, si tot va be, les noies d'integració ens posarem "manos a la obra" amb el projecte del Cens de la nutrició dels nens.

També ens han confirmat algunes visites, com ara la de dilluns, que anirem a parlar amb els del diari d'aquí Paraná i dimecres a la ràdio.
també ens han demanat per parlar amb el gobern (el departament internacional) i que expliquem els projectes que fem aquí.


Finalment, i ja no m'enrrotllo més, us explicaré una mica la situació d'aquí Paraná.
En un bon principi, i fisicament parlant, no sembla gaire perillòsa la ciutat en general, esclar, que parlant amb la gent te n'adones que això no és així.... de fet no cal parlar amb ningú, ja que a una de les noies amb les que estem a la casa, ja li han desaparegut diners!.
Però no farem saltar l'alarma, hem pres mesures i si cal en prendrem més!

La veritat és que no sabem si parlar de prejudicis, però tot i que la gent aquí sigui molt amable (o és la sensació que rebem) també ens inspiren una desconfiança brutal en la majoria dels casos.. és una situació extranya... sobretot, parlant entre nosaltres (les noies d'integració) ens n'adonem de que tot i que vulguis confiar i vulguis ser d'una manera concreta, no podem ser-ho... és complicada la situació aquí. Molta pobresa.

Si, he dit molta pobresa.. moltíssima... Us explico... Per exemple, una de les professores d'una de les escoles (i una cosa que em va tocar una mica en escoltar-la) va ser que molts nens no van a l'escola els dies de pluja ja que només tenen unes soles sabates, i en molts casos trencades, i esclar, si se'ls mullen es queden sense i han d'anar descalsos, i això fa que es posin malalts i els dies de sol tampoc puguin anar a l'escola... realment... quant t'ho explica una persona d'aquí, toca la fibra sensible!

Per altra banda, hem pogut veure que entre els nens de l'escola hi ha una manca impressionant d'estima i cariño i que entre ells (respecte a nosaltres) hi ha dos tipus de reacció.

1. O se't tiren els braços i et fan petons i abraçades i et persegueixen a tot arreu
2. O bé et tenen una por increïble... s'aparten... Molta timidesa, no hi pots ni parlar... ni un somriure... una mirada molt trista, molt poruga... una mirada que us puc assegurar que a Barcelona això no es veu.

I això a que és degut?
Doncs a les tantes i tantes violacions que hi ha de nens.

Una altra problemàtica important, és l'alimentació...
Per una banda, la població infantil està desnutrida... no tenen diners per comprar menjar... i alguns d'ells tenen "sobre pes", també per la mala alimentació.. no pas perquè mengin molta quantitat, sinó perquè potser només mengen pasta o... i això fa que engreixin desnutrits... de totes maneres podrem comprovar-ho quant fem l'estudi.

Per l'altra banda, les més persones adultes (ara no recordo quin tant per cent) està amb problemes alimentaria (anorexia, bulimia...) i això fa que molts nens siguin orfes de mare, ja que aquestes moren per aquest motiu o es suïciden... és molt bèstia, realment...

Doncs res, em sembla que ara mateix no em deixo massa cosa per dir.... sempre anem una mica amb preses i he d'anar amb rapid... però crec que ho he pogut explicar prou be, i transmetre el que volia.

Ei... cuideu-se moltíssim i MOLTES GRÀCIES aquells que aneu donant noticies, que fa molta il.lusió rebre missatges eh?...
Vinga, un petonàs immens i fins molt aviat.

Muààààà.

Tina.