1 de julio (Paraná)

Hola a tothom!

Primer de tot dir-vos que he flipat amb els mails que m'han arribat aquests dies... molts i molt xulos tots!
Moltes gràcies!

Bé, per altra banda, continuaré informant una mica de la situació aquí a Argentina.
El cap de setmana ha anat molt be... com ja us vaig dir, un grup va anar a Buenos Aires... D'aquí puc remarcar que entre les juergas i els ligues d'algunes del grup, van tornar super contents/es...

Els que es van quedar a Paraná, un dels dies van llogar bicicletes i van probar el famòs Asado!... elles molt tranquil.les i contentes.

El grup que va anar a Rosario, van disfrutar molt, tot i que no van anar a veure els punts mes importants de la ciutat, falta de temps diuen... però be, van poder gaudir d'un passeig en barca molt bonic!

I finalment el meu grup i amb el que us puc explicar més coses:

Dissabte al matí ens vam llevar (diguem-ne que força tard) i vam decidir anar a Santa Fe... així que vam agafar el Colectivo (autocar) i vam anar cap allà... pero a l'arribar vam comprobar que és una ciutat força lletja, vam dinar (i s'ha de dir que aquí la mesura del menjar no la tenen massa clara... sinó ja us l'ensenyaré per fotos i jutgeu vosaltres mateixos) així que vam decidir anar cap a Rosario... i així va ser, vam agafar un altre colectivo per anar cap allà... Durant el viatge, vam parlar amb una dona que ens explicava una mica com eren les ciutats... també ens va dir que el monument de la bandera (lloc més important de Rosario) tancàva a les 18:00h, així que a l'arribar vam agafar un parell de remisos (taxis)... i aquí no puc deixar-me l'anècdota dels taxis... les primeres 3 que van pujar al remís van dir: Rápido, al monumento de la bandera... i el tio va arrancar en dos segons, jo vaig anar amb l'altra noia i just al pujar al remís (com que no s'haviem casi ni on anàvem li vam dir: Rápido, sigue al carro... i ja us podeu imaginar una persecussió pel mig de Rosario... formant 3 carrils on només n'hi havien 2...i la por que vam passar!...
Però be, finalment vam arribar a les 17:30h... i ens diuen que no podem entrar, que ja han tancat perquè han de netejar-ho tot i baixar la bandera... doncs amb tot el morro del món els hi diem que venim de Barcelona i que només hem vingut a veure això i que ens han de deixar entrar... doncs ja veieu els dos militars aquells dient que només ens deixen pujar si saludem al Messi quant tornem a Barcelona... per suposat la resposta va ser que si i ens van deixar entrar, TOMA YA !

Després vam anar a visitar el monument del Che Guevara, construït no fa ni un més, no és gaire bonic, però ens va fer gràcia anar-hi.
Finalment (i a les tantes de la nit) vam anar a menjar un gelat (espectacular) a la millor gelateria que hi ha aquí (segons les noies d'infantil, gràcies a l'Anna, la professora d'Arco)... Allà, como no, vam haber de veure una mica la pobresa del pais. Uns nens, d'uns 5 anys, bruts, molt burts, van acostar-se i ens van demanar diners... quina pena, però no els hi vam donar, suposo que sabeu el perquè, no?

Doncs be, als nens del carrer no s'els hi ha de donar diners, ni menjar, perquè així fem que s'acostumin a no valorar l'esforç de tenir alguna cosa i a viure del turisme... així, mai surten de la pobresa!... a més a més, diguèssim que els diners que els turistes els hi donen no se'ls queden ells, és a dir, que en la majoria del casos, els han de donar algun superior (ja sigui familiar o alguna persona adulta) que se'ls gasta.

Però bé, continuem, després d'això vam anar cap a l'estació de colectivos on vam agafar-ne un per tornar cap a Paraná. Aquest si que va ser un xou. Ens primer lloc vam estar parlant amb un punky mig atontat que ens explicava les seves històries amb el grup de música i flipava amb nosaltres... segons ell, som persones molt obertes i que parlem "muy extraño"... i quant vam parlar en català ja va flipar i no es va atrevir a posar-hi cap adjectiu. Bé, vam acabar cantant cançons del Serrat!
Durant el viatge, també vam parlant amb una professora d'una escola de paraná, que és de Buenos Aires i ens explicàva la marevella de col.legi que tenia (tots babejant, perquè per suposat, no tenia res a veure amb les escoles en les que estem).

A l'arribar a casa, l'història va continuar... les llums enceses... MmMmm.. sospitòs!... Doncs si, tant sospitòs com que ens havien entrat a casa... (el xou de la casa ja us l'explicaré un altre dia, perquè també deu ni do els merders que hem tingut)...

Diumenge, no vam fer gaire cosa, a part de que no feia massa bon temps... i aquí va començar l'història de les passes... mal de coll...febre, mocs, tos... passa de grip?... no ho sabem, però ara per ara em sembla que hi han unes 2 persones d'integració que es salven d'això.

Les d'infantil, avui han començat la passa de gastroenteritis (ens tenien enveja, segur).

També estem patint pels polls... diguèssim que les condicions dels nens amb qui estem no sòn les millors, i es veuen els polls saltant de cap en cap, bastan fastigòs, però és la realitat d'aquí. De moment, creiem que ningú n'ha enganxat.
Dins el que cap, estem tots be!

Ahir va ser un dia normal.
I avui, per una banda els del meu grup, que estem a l'escola número 8 han tingut merder amb les dades de l'estudi de nutrició que estem fent, el menjador (que també ho deixo per més endavant).

Jo al matí he anat amb dos més d'integració al centre obert "El Patio", el contacte ens l'ha fet la cosina de la Clàudia (aquí hem conegut tota la familia casi casi).

Aquest centre obert, no és com els de Barcelona, m'explico:

Diguèssim que era tipu "Tot Raval"... era un centre que treballava en diversos barris de Paraná, amb les families que hi viuen (com uns serveis socials) i que engloba tots els centres i ONG's de Paraná. Treballa conjuntament amb ells i fa les derivacions que fan falta per les families amb les que treballen.

Ells també s'encarreguen de tot el que serien les pre-adobcions, adobcions i acolliments familiars (però ni de bon tros funciona com a Catalunya), aquí els nens s'adobten com qui va a comprar el pa... és una passada, però també s'ha d'entendre que els casos son molt més extrems des d'un bon principi (ja que les families amb les que treballen tenen una base molt més pobre que la que tenim nosaltres). tot i així, ens ha semblat bastant bèstia.
Hem preguntat com funcionava aquest tema d'adobtar, no ens l'han explicat gaire, però ens han dit que intenten que els germans no es separin i que en primer lloc s'intenta que els adobti un familiar, sinó un veí i finalment si tot això no funciona doncs alguna familia "benestant"... això si que és més semblant al que estem acostumats, ens ha tranquil.litzat.

A l'acabar, amb la cosina de la Clàudia, la Clàudia, l'Antònia i dos amigues seves que han vingut a Argentina, hem anat a fer una volta pel barri del voltant.
Ostres, la Mina, al costat d'això no és res!
Impressionant, quanta pobresa!... els nens entre les escombraries jugant, les cases fetes de cartró i fustes (i no exagero)... una passada... aveure qui es queixa després d'això!
Ja us ho ensenyarem, tenim fotos... de totes maneres, hi hem anat amb cotxe perquè és un barri molt perillòs, però hem concertat entrevista per anar-hi un dia amb gent d'allà i caminant, passejant per allà!

Demà tenim concertada una altra entrevista per anar a parlar amb un centre "materno infantil", amb nadons i nens petits (de 0 a 4 anys), a la tarda, anem a parlar amb Serveis Socials.

Divendres matí anem a fer la volta pel barri del centre "el patio" i a la tarda anem a un centre de nens del carrer.

Tot plegat sembla interessant.
I res, ja no m'allargo més perquè us dec aburrir amb tanta història!

Un petonàs per tothom, cuideu-se i fins molt aviat.


Tina.