17 juliol (Buenos AIres)

Hola!

Aquesta setmana si que ha estat el final d'una bonica història, dimarts la Gemma (infantil) va agafar el ferri cap a Uruguay, ahir la Celeste i la Sandra el vol a Barcelona, la Gemma** (Integració) vol cap a Uruguay (on es trobarà amb la Gemma - Infantil) i avui el Toni i la Isa han agafat el vol cap a Calafate (Patagònia). La Tonina, segueix per terres cubanes, el Javi i la Francis pel nord d'Argentina i la Clàudia a Paraná.

Diguèssim que tots portem un ritme diferent de viatge i a tots ens agrada veure coses, però no les mateixes, així que aquí comencen les nostres aventures per separat.

Jo, com sabeu, m'he quedat per Buenos Aires uns dies per mirar-me be el tema de la patagònia.
De moment son dies tranquil.lets, tot i que la situació del país (i sense voler alarmar a ningú) està una mica xunga.
Suposo que aneu rebent noticies pels canals de comunicació, sobre les manifestacions i les parades que paralitzen la gran ciutat en contra (agricultors) i a favor (estat) de que pugin els impostos del gra.
La veritat és que nosé exactament com es transformen les noticies a l'altra punta de món, però us puc assegurar que les que hi ha hagut aquesta setmana, han estat pasives i força calmades (de les dues parts).

Doncs bé, al marge de les manifestacions (que ni em venen ni em van i molt menys a un país on em puc posar en més d'un merder per estar per allà al mig) he anat a visitar agències de viatges (que car tot en temporada alta, Per Déu!)... i barris. La veritat és que passejar per Buenos Aires és força agradable si no vas a parar al carrer Florida o Lavalle on hi ha totes les botigues i tota la massa de gent pel carrer, però això te un avantatge també, i és que s'hi troben tots els músics de carrer i és un festival... De tango a flamenc i d'aquí a música de los andes xilenos!

Bé, i perquè us explico això? ... doncs perquè ahir vaig parar-me a escoltar un grup de flamenc, ho feien prou be i ho sentien i transmetien prou i m'hi vaig enganxar. Quant van acabar, un dels músics se'm va acostar i vam estar parlant una bona estona (mira que sòn xerraires i empalagosos els Argentins) i em va acabar explicant que ell treballa a un centre de desintoxicació de gent que està enganxada al "paco", una nova droga que fa poc que ha arribat a Argentina i que ha enganxat molta gent de cop.

Així que un dia d'aquests aniré amb ell per veure com és el centre i com va el tema d'aquesta droga.

I em sembla que de moment això és tot. Cap novetat i tot va tirant fenomenalment amb molta caloreta (és un gust dormir amb la finestra oberta i amb tirants en ple hivern).

Cuideu-se molt tots i fins la pròxima!


Tina.


** Cal dir que la Gemma va tenir problemes per marxar, ja que just abans de marxar cap a l'aeroport, li van robar la motxilla amb el Passaport a dins. Així que va passar-se tot el matí i mtja tarda al consolat i a comisaria. Per sort el noi que la va atendre era súper maco i va aconseguir fer-li un nou passaport (de 3 mesos de duració) i un vol per les 17:30h de la tarda del mateix dia per anar-se'n cap a Uruguay. Esclar que tot això va ser pagant més de 200 pesos.