Hola de nou!
Avui no pensàva escriure, però després de rebre tants mails de tanta gent, m'he animat...
La veritat és que ha estat un dia dur, i he vist una mica contradictòri alguns missatges que he rebut, i que em deien que s'alegràven de que tot anés tant be i veure que no era tant dur com es pensàven que seria... Suposo que tothom m'ha vist prou serena darrera la pantalla.
Us explico:
Avui, ens hem trobat amb una situació molt bèstia... i us asseguro que hi han hagut moltíssimes llagrimes... Mentres pesàvem als nois i noies una de les nenes ens ha demanat per parlar abans d'entrar... hem anat amb ella a donar una volta pel pati i ens ha dit que estàva embarassada... hem flipat... tenia una mirada que acollonia... i en un moment, s'ha parat davant nostre i ens ha dit que havia estat fruit d'una violació (la nena te 12 anys), concretament del seu tiet.. ens ha caigut el mon a sobre... de veritat... però una bona abraçada ho ha suavitzat força.
Son coses d'aquelles que em fan emprenyar, nosé si amb mi mateixa, amb aquesta gent o amb el món en general.
Son situacions que segurament et pots trobar a tot arreu, però que mai ens les trobem i quant ho fas et descol.loquen de tal manera que no assimiles res del que et ve a partir d'aquell moment.
Passant a un tema una mica més alegre, avui hem sortit al diari d'aquí paraná... flipant, tota una pàgina dedicada a nosaltres, amb fotos i bufff.. impressionant... ens coneix tot deu ja... i demà anem a la ràdio... i encara nose quin dia, a la tele... FLIPAAAANT... pero mola molt!
jejeje.
Sobre el clima, segueix igual, fred, molt fred... però com a minim ja ha sortit el sol i durant el dia estem una mica més calentets.
Ara fa una estona, hem anat al casal català, on hem fet una jornada festiva (Sant Joan) i les noies d'infantil han representat una obra de teatre... sabeu quina?... L'HISTÒRIA DE SANT JORDI... te pebrots la cosa... perquè no hi pinta res el dia de sant joan, però be, aquí van així... descol.locats tot el sant dia. A su ritmo!
Be... doncs res, us deixo que no tinc mes temps i aquí son casi les 10 i em moro de son... quant arribi a casa al llit directament!...
Ale ale, disfruteu de la caloreta i envieu-me'n una miqueta siusplau!
Tina.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Gràcies, una vegada més Tina per explicar-nos tot el que esteu fent i descobrint...
Aqui a més de la calor, les plages plenes i el petards i coets...hi ha també, com tu ben bé saps, coses negres i tristes. Mira t'explico:
-Vaig a un hospital, com a voluntari... Em trobo una noia d'uns 13 anys...la veïna d'habitació em diu si puc estar amb ella una estona ja que la seva mare ha marxat a fer uns encàrrecs... De 10 a 13 hores amb la noia...és xinesa o oriental, i a més disminuïda psíquica...
Resulta que està a l'hospital perquè té el seu cos ple de morats...i els metges i infermeres estan esbrinant com s'ha pogut fer tants de morats...
Quan la mare torni,li faran preguntes a veure si s'aclareix l'assumpte dels morats d'aquesta noieta...
Ella amb mi s'ho ha passat "pipa" rient...fent puzless...etc...
Un petó Tina. Fins aviat
Manel
Publicar un comentario