22 juliol (Bs.As. Capacitats especials, Capacitats diferents...)

Ahir vaig tenir l'oportunitat de tenir una conversa d’aquestes que duren hores i hores... D’opinions i contradiccions i de fer anar el pensament a mil per hora perquè veus que una criatura de 15 anys et dona mil voltes en temes mig tabús en la nostra societat.

L’Antonio, és un nen que viu pels carrers de Buenos Aires, demanant entre cotxes i que li falten les dos cames.
L’any passat va aconseguir que una ONG de Madrid, l’ajudés a posar-se’n d’ortopèdiques.
Doncs bé, la qüestió, és que he estat parlant amb ell sobre la situació actual de les persones amb algún tipus de discapacitats que viuen a la ciutat de Buenos Aires, i el que puc resumir és això:

Argentina sembla no estar preparada. Els transports públics, per exemple, tampoc ho estàn. Afrontar el dia a dia amb una capacitat diferent, segueix sent encara al segle XXI, una missió difícil.
Existeix a més una discriminació força notable en l'àrea laboral. La majoria de les persones amb algúna discapacitat a l'Argentina, corre amb desavantatge.
A Argentina, els nombres vigents en tema de discapacitat són del 2003, i això, mostra el poc interès de les autoritats polítiques en aquesta matèria, tot i que durant el 2007 es van revisar alguns punts de la legislació.

D’aquesta conversa però, em quedo amb una de les frases que m’ha dit aquest noiet:

“CAPACITATS ESPECIALS, CAPACITATS DIFERENTS”...

I és que, perquè no mirar les coses des d’un altre punt de vista?
Des d’un punt de vista més positiu?...
Al cap i a la fi, tots tenim CAPACITAT per fer unes coses o unes altres, i sòn aquestes (les capacitats que tenim i no tenim) les que ens diferencien dels altres, no?

Molts Records...

Tina.