Aquí estic de nou!
Ja he tornat de la meva ruta pel nord del pais.
La veritat és que va ser tota una aventura, el diumenge día 9, vaig agafar el bus direcció Jujuy, un poblet situat casi a la frontera amb Bolivia i on des de Buenos Aires hi han unes 20 hores de trajecte.
Bé, doncs en primer lloc he de fer referència a aquest viatge, perquè la veritat és que va ser tota una aventura!
Vaig fer-lo amb un noi de Sevilla que és diabètic, punt important perquè entengueu el que ens va passar...
El bus, que era d'allò més modern i que tenia servei d'àpats es va convertir en la cosa més odiosa del món.
L'assafata que ens atenia era de lo més "boluda" que podiem trobar.
"No señor, no tengo coca cola Light, ni café sin azúcar, ni sacarina para el te"...
Bé, que hi farem, s'ha d'entendre que els diabétics están excluits de la societat aquí a Argentina, pel que es veu!
Passat el trangul del menjar, una roda de camió gegant, amb una cadena de ferro immensa penjada d'ella, va sortir volant del vehicle que portàvem davant... i la moto que hi havia entre mig ni immutar-se... realment això és normal per aquestes carreteres?...
Doncs es veu que si, perquè el bus va començar a fer carreres amb el camió que havia perdut la roda i un cop al seu costat va començar a cridar:
- Che boludo, que has perdido la goma!
- Que goma?...
- Che, la que llevabas atrás colgando... La goma, La goma ! ! !
Doncs res... aquí no ha passat res i continuem el viatge...
De cop... un gos mort a la carretera... i Pum... per sobre, sense cap problema... destrossar-lo una miqueta més és d'allò més humà!
I finalment... Patapum!... un camió choca de cara contra un coche... (i es que amb els abançaments que feien, no m'extranya)... ja us podeu fer la idea de la nostra cara ! ! !.... però res, tranquils... que també deu ser normal per aquestes terres... i després d'estar una hora parats sense que ningú movés un dit per la gent que havia tingut l'accident... el bus arranca i seguim el trajecte!
Conclusió... arribem a Jujuy i just abans de baixar la nostra amiga, l'assafata diu:
- Señores, tengan cuidados con sus cosas personales, aquí roban mucho y vosotros soys turistas!
Claro señorita... si ens posa més por al cos, no passa res... tot be!
Doncs res... després de 20 hores plenes d'aventures, vam arribar a Jujuy, un poblet indígena del nord d'Argentina, on les olors (d'espècies, suor i altres) t'invaeixen només trepitjar el terra.
Allà vam buscar hotel (que també va ser per flipar...) entrem al primer hotel que trobem i sense demanar-nos les dades ni res... ens allotgen i ens abandonen allà!
Així que nosaltres dos, vam sortir a donar una volta (aprop de l'hotel... que en aquell moment estàvem a 40 graus... per qui vulgui fer-me enveja de la calor que passeu per terres catalanes!)... Vam anar a veure el centre i les paradetes que hi havien...
En fi, res de l'altra món... coneixènça una mica de l'entorn i a fer nones.
El día següent, vam anar a Purmamarca i a les salines...
Ja he tornat de la meva ruta pel nord del pais.
La veritat és que va ser tota una aventura, el diumenge día 9, vaig agafar el bus direcció Jujuy, un poblet situat casi a la frontera amb Bolivia i on des de Buenos Aires hi han unes 20 hores de trajecte.
Bé, doncs en primer lloc he de fer referència a aquest viatge, perquè la veritat és que va ser tota una aventura!
Vaig fer-lo amb un noi de Sevilla que és diabètic, punt important perquè entengueu el que ens va passar...
El bus, que era d'allò més modern i que tenia servei d'àpats es va convertir en la cosa més odiosa del món.
L'assafata que ens atenia era de lo més "boluda" que podiem trobar.
"No señor, no tengo coca cola Light, ni café sin azúcar, ni sacarina para el te"...
Bé, que hi farem, s'ha d'entendre que els diabétics están excluits de la societat aquí a Argentina, pel que es veu!
Passat el trangul del menjar, una roda de camió gegant, amb una cadena de ferro immensa penjada d'ella, va sortir volant del vehicle que portàvem davant... i la moto que hi havia entre mig ni immutar-se... realment això és normal per aquestes carreteres?...
Doncs es veu que si, perquè el bus va començar a fer carreres amb el camió que havia perdut la roda i un cop al seu costat va començar a cridar:
- Che boludo, que has perdido la goma!
- Que goma?...
- Che, la que llevabas atrás colgando... La goma, La goma ! ! !
Doncs res... aquí no ha passat res i continuem el viatge...
De cop... un gos mort a la carretera... i Pum... per sobre, sense cap problema... destrossar-lo una miqueta més és d'allò més humà!
I finalment... Patapum!... un camió choca de cara contra un coche... (i es que amb els abançaments que feien, no m'extranya)... ja us podeu fer la idea de la nostra cara ! ! !.... però res, tranquils... que també deu ser normal per aquestes terres... i després d'estar una hora parats sense que ningú movés un dit per la gent que havia tingut l'accident... el bus arranca i seguim el trajecte!
Conclusió... arribem a Jujuy i just abans de baixar la nostra amiga, l'assafata diu:
- Señores, tengan cuidados con sus cosas personales, aquí roban mucho y vosotros soys turistas!
Claro señorita... si ens posa més por al cos, no passa res... tot be!
Doncs res... després de 20 hores plenes d'aventures, vam arribar a Jujuy, un poblet indígena del nord d'Argentina, on les olors (d'espècies, suor i altres) t'invaeixen només trepitjar el terra.
Allà vam buscar hotel (que també va ser per flipar...) entrem al primer hotel que trobem i sense demanar-nos les dades ni res... ens allotgen i ens abandonen allà!
Així que nosaltres dos, vam sortir a donar una volta (aprop de l'hotel... que en aquell moment estàvem a 40 graus... per qui vulgui fer-me enveja de la calor que passeu per terres catalanes!)... Vam anar a veure el centre i les paradetes que hi havien...
En fi, res de l'altra món... coneixènça una mica de l'entorn i a fer nones.
El día següent, vam anar a Purmamarca i a les salines...
A Purmamarca hi ha la montanya dels 7 colors... impressionant... en directe fa una impressió molt xula.
I a les salines puges a 4500 metres sobre el nivell del mar (i per suposat que he tornat a mastegar fulles de coca, per l'altura) i perquè us en feu una idea és un desert de sal... on hi han petites cases que s'estàn constuïnt, fetes de sal... ah i que no hi falti una capella i la seva missa corresponent!...
Tota una experiència!
Tina.
________________________
Fotos:
1. Comoditat a l'autobus
2. Montanya dels 7 colors
3. Salines
No hay comentarios:
Publicar un comentario