Avui tinc ganes de parlar de la realitat social dels nens del carrer.
Aquesta, pel que he pogut veure fins ara, és diferent segons la provincia.
Al nort, la pobresa és escandalosa, el centre del problema social dels nens del carrer està directament relacionat amb la pobresa, així, en aquestes provincies, trobes nens a les cantonades venent qualsevol cosa, demanant diners, i el pitjor de tota aquesta història, és que generalment darrera d’aquets nanos, hi ha personatges nefastos que els exploten.Al centre d’Argentina, zona de grans riqueses i on està concentrada la gran quantitat de població, i les ciutats son megapolis, com el cas de Buenos Aires, la problemàtica dels nens del carrer és diferent, te altres matisos, els nens viuen amb els mateixos problemes però se’ls hi afegeix la drogadicció i altres factors.
En general, la societat “te un comportament miserable” respecte els nens del carrer, no hi ha contenció familiar, ni gobernamental, fins al punt de preguntar a un nen si prefereix estar a un centre de rehabilitació de l’estat o al carrer i que et contesti que prefereix seguir vivint a l’intemperie.
La meva opinió es que és un problema estructural, la presencia de nens és un efecte ocasionat per diferents causes, entre elles la familia ausent, pares amb problemes laborals, de drogadicció, alcoholisme, etc... i una altra causa (segurament la principal) és l’absència total de l’estat per prevenir i evitar tota aquesta problemàtica familiar que es tradueix en la presencia de nens al carrer.
Una salutació!
Tina.
6 comentarios:
Tina... molts interessants els teus textos i sobretot aquests últims que ens has enviat.
Ens ajuden a no ser somniatruites... i conèixer la realitat d'aquests país que has visitat.
Mercès per les ganes que tens que en participem de les teves observacions i reflexions.
Un petó
Manel
ie!!
jelou!!!!
TAN SOLS DIR HOLA I CUACK!
espero que els dies que queden siguin tan intensos com els que ja han passat!!!
petons!
Hola Cris,
Quina putada el viatge a Jujuy, mare meva!. En realitat aquestes terres sí que són una mica estranyes perquè et pots trobar tant al mig del Perito Moreno,a Bariloche... amb uns hotels bestials, uns restaurants molt bons, amb gent que hi va i gasta una paaasssta i no són tots turistes, eh? ...com tombar al primer carrer i hi veure xaboles, gent pidolant, noies jovenetes embarassades... (sobre tot als pobles petits)en un món tan globalitzat els que importen són els que fan sonar les butxaques. Sinó mira Mèxic, Veneçuela,Brasil, Irak(treient-se de sobre al Bush, clar) ...països que poden ser immensament rics, i probablement ho són, però amb 4 rics que no veuen res i la resta que ni la veu ni la sent!. Sense anar més lluny els Estats Units un país que fa veure que és ric, i que tothom viu lliurement i en democràcia (?!!) ;)quanta gent hi ha que no té un pla de salut?? i no només immigrants "chicanos"" sinó població nadiua...en fi! un tema bastant difícil i no vull llençar-te un rotllo insoportable!. No sé si sóc romàntica en dir que potser moltes coses es podrien solucionar amb l'educació (escolartizació) però clar jo ho dic amb les necessitats bàsiques cobertes...
Gràcies per participar a la revista!.
Una abraçada ben forta,
Mònica
Hola a tothom!
Pel que fa al nostre estat és tan prescindent com paternalista (impossible?)no!! en aquests pobles on has anat no participa ni en l'educació, ni en la salut, ni tan sols en la defensa (3 obligacions MÍNIMES bàsiques d'un estat... i pensar que d'altres amb la meitat d'això ja podrien tenir-ne un!!! ... però això és un aaaaaltre tema!)i a les grans ciutats alimenta a famílies senceres!! perquè garanteix que aquestes masses votin un canditat determinat. És "vox populi", a nosaltres no ens consta però ens ho creiem, que un candidat que vulgui guanyar p.e. a la província de Bs. As, que definirà les eleccions, només ha de compar vots (donant un sobre amb el vot, que la persona col·locarà a l'urna) a canvi de diners, d'una caixa d'aliments per mes,medicaments, un estat que permet que s'assentin en terrenys estatals i no paguin impostos, que es pengin del corrent elèctric i així tenir aire condicionat a 15º graus a l'estiu i calefactors a l'hivern i tot sense pagar ni un duro! per no dir que també estan penjat del cable i veuen el partit de diumenge...i un llarg etc.La gent que viu a les xaboles dels afores de les grans ciutats (Bs. AS., Rosario, Cór doba, Mendoza) té com a màxima aspiració arribar a ser policia!! (amb això tenir el control de la força, de la venda de productes de imitació i també de la droga que circula per aquests barris marginals, imagineu tot un negoci i sense pencar!. La resta d'argentins? o viuen on has anat, o exporten carns i soja i viuen MOOLT BÉ amb els diners en bancs suïssos o...ens ho currem cada dia! Quin remei!
Petonàs per tothom allà! i pet tu, Cris també i que et vagi bé en aquest nou curs.
Moni
Monica?
MmMmM... perdona però estic una mica perduda... qui ets?...
Casal català de Paraná?
Bé, siguis qui siguis.. moltes gràcies per escriure'm... pots seguir fen-t'ho i explicant tot el que vulguis, saps que seràs molt benvinguda ! ! !
Tina.
Hola Tina,
Sí, sóc la Mònica del Casal de Paraná. Ja veus el que et deia. Pots trobar-te amb un buquebús bastant comfortable...i a 2 passos més enllà una pobresa terrible. Sense anar més lluny, des d'on surt el buquebús cap a l'Uruguai (Puerto Madero) un lloc espectacular amb restaurants i oficines de companyies internacionals de més de 1000 USD el m2 i a 200 metres més enllà la "villa 31" un assentament de gent pobre, de drogadictes i de venendors de segones marques (falsificació). L'altre dia surtia un article en "La Nación" diari del tipus ABC en què un senyor es feia aquesta pregunta qui són els argentins: ¿Son los ruralistas, las flacas de Recoleta, los intelectuales del café La Paz, los misteriosos sans-inflación del Perito Moreno o los adoradores de la sangría?
Tot un "cambalache". (tango de Enrique Santos Discépolo on descriu una societat en què tot s'hi val..)
Records,
Moni
(PD: m'encanta viatjar a través dels teus escrits)
Publicar un comentario